Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seleccions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seleccions. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 d’octubre del 2010

Violència

A Sèrbia la sancionarà pels disturbis de Gènova, i segurament hi hagi raons per fer-ho. El comportament dels ultres serbis és indecent i, com deien alguns mitjans italians després de la suspensió del partit i posterior batalla campal fora de l'estadi, podria haver acabat en una tragèdia com la de Heysel.

No obstant això, no es pot oblidar que gent com Ivan Bogdanov, cap del grup feixista anomenat Tigres d'Arkan, neixen i creixen en el context de la descomposició de l'antiga Iugoslàvia, i tracten de fer-se homes en una Sèrbia deprimida a la que Europa força a donar passos per a la integració però sense donar massa a canvi.

Se li sol dir frustració, i consisteix en radicalitzar-se davant la falta d'oportunitats. L'anàlisi és molt més complex i puc estar davant d'un error fatal, però crec que el procés mental és similar al que realitzen els ací mal anomenats 'antisistema'.

Es qüestiona, d'una ideologia o una altra, que la única violència legítima siga la que exerceix l'Estat. I es fa davant la falta de futur. I davant d’estes circumstàncies, la solució policial no serveix, especialment si és l'única.

dijous, 7 d’octubre del 2010

La pasta o la vida

"Em va dir que estava fet una merda". Les paraules són dures. Més venint d'una persona que mesura tant les seues paraules com Del Bosque. I, encara que no vulgui l'entrenador, casos com el de Xavi no es poden explicar sense les seleccions. Per descomptat, el salmantí no té cap culpa, però negar la major tampoc serveix de res.

No cal recordar els viatges en plena pretemporada a Mèxic i Argentina. És el mateix que hagin jugat vint minuts que noranta-dos. El fet és el viatge. Qualsevol que haja anat a Sudamèrica sap com es queda el cos després de les més de deu hores de viatge. I si l'organisme està sent tractat per aguantar l'esforç de tota una temporada, el 'capritx' surt car.

Malgrat les queixes del pare de Xavi, la qüestió no sembla tenir solució a curt plaç. Un altre cas: Messi haurà de jugar sí o sí contra Japó perquè l'AFA s'embutxaqui 200.000 euros més. Ha sortit el poderós cavaller, el veritable motiu del conflicte.

Mentre els futbolistes es preocupen pel seu estat físic de manera individual i obvien l'aposta col.lectiva per defensar els seus interessos i el calendari únic, els presidents de federació seguiran rient-se de les queixes dels jugadors al mateix temps que s'omplen la boca en defensa del bon futbol. Hipocresia permesa. La disjuntiva és, potser un poc exagerada, però molt clara: la pasta o la vida.