Doncs marxa, collons

Fa uns anys un dels millors moments de la setmana era llegir a Valdano, els dissabtes a Marca. La seva defensa del bon futbol, de la dignitat i el gust del futbolista talentós, i de la humanitat en una professió portada a la irracionalitat total pels diners em donaven la sensació d'estar davant l'excepció positiva. Coherència en futbol, mare meua.

Si queden excepcions, Valdano ja no n’és una. El seu silenci davant l'agressió de Mourinho a Pedro León no és nou. Fa temps que està plegat als designis de Florentino Pérez, que el contracta, suposo, per humanitzar-se. No sé si ho aconsegueix, però que es menja al Valdano poeta, ho tinc claríssim.

La situació de l'argentí em sembla comparable a la de Zapatero. Pocs pensem que Valdano estiga d'acord amb estes agressions, i no pense que el President del Govern combregue amb la reforma laboral que li han imposat. Doncs marxa, collons.

Ansietat

Gaizka Mendieta no passava pel seu millor moment. Era l’època del Barça de Van Gaal, en què el futbolista que havia triomfat al València jugava de carriler, amb tota la banda dreta per a ell. Era massa camp per a un jugador que no era ni molt menys el que havia sigut. Però Mendieta, que sempre confiava en ell mateix, reflexionava en veu alta sobre el seu mal moment. “És hora de passades fàcils, res d’arriscar”. Buscar confiança, vaja.

Llegir complet

P.D.: Responent a la prèvia alternativa, Atlético sí. I quina bona notícia per a la Lliga!

La prèvia alternativa: Atleti sí o no?

Bona jornada per comprobar fins a quin punt l’Atlético serà algú en aquesta Lliga. Després d’un inici molt atractiu, han tropessat en dos partits contra dos grans com Barça i València. Malgrat que Agüero és dubte i a casa contra el Saragossa, si es vol ser gran s’ha de guanyar.

Què cal exigir al Barça

Primer partit sense Messi: bon resultat i pitjor joc. Cal exigir més, però no s’ha d’oblidar que es juga sense el més desequilibrant del món. Hi ha rutines i infinits mecanismes que ara no funcionen. Sense el 10, s’ha d’exigir guanyar a l’Sporting, però no jugar igual de bé.

Ujfalusi com a oportunitat

La lesió de Messi com a oportunitat per demostrar que es pot. El Madrid ja ho va fer l’any passat al novembre. Cinc partits sense CR7, cuatre victòries i un empat, amb Higuaín estel·lar. És l’oportunitat de l’equip, de demostrar que hi ha vida més enllà. I de Bojan.

Fora de casa

Curiosament, l’anarquia, part fonamental de l’ADN matalasser, va condemnar a l’Atlético en el seu partit contra el Barça. Fins al segon gol de Piqué els marcatges individuals al centre del camp havien permès controlar als creadors blaugrana.

El Barça patia, però l’estratègia, ai l’estratègia tant menyspreada en ocasions, ha canviat el partit. Després del gol, l’Atleti es va anarquitzar, es va oblidar dels marcatges i de fixar a Xavi, Iniesta i Busquets. Un regal per al Barça, que hauria pogut golejar de no ser per la falta de punteria i les aturades d’un porter alt i àgil, qualitats normalment incompatibles.

Llegir l'article complet

Guanyar fora com a repte

Més enllà del Barça - Atleti, cal prestar atenció als partits de València i Vila-real. Tots dos han començat la temporada amb ambició -i resultats desiguals- però han de passar la prova del cotó, lluny de casa. D'això depenen les seves opcions de ser els grans animadors.

L'Inter de Benítez

Per evitar que em diguin oportunista i a risc d’equivocar-me i posar la pota fins al fons, crec que he de parlar de l’Inter de Benítez. Dic que em puc equivocar perquè el tricampió té unes individualitats que fan por.

Però no, no veig a Benítez fent història amb l’Inter. Cert és que partint de la temporada passada, en què Mourinho va aconseguir el tricampionat, ja pot quallar Benítez un any grandíssim que no farà oblidar el que ha fet el portugués.

No em vull quedar ací, vull anar més enllà. El que Benítez ha demostrat tant al València com al Liverpool és que el seu model futbolístic es basa en el control absolut sobre el jugador. Això, que té opcions de triomfar a equips de perfil baix, mor per si sol a conjunts que aspiren a guanyar lligues.

A Anglaterra ja s’ha vist que és incapaç de gestionar plantilles aspirants al màxim. Només va guanyar la Champions amb un equip que s’ajusta al que desitja. Treball i línies rectes incorruptibles. Xabi Alonso molt més jove, Kewell, Baros, Luis García... futbolistes de segona fila.

Amb equips a priori molt millors i dissenyats per ell ha desfet el Liverpool i ha tirat centenars de milions d’euros a la brossa. Les acusacions de malbaratament a Guardiola em fan riure quan pense en Benítez.

L’aposta de Moratti encarcara els futbolistes, fent-los entrar en una espiral de preocupacions defensives i memorització de moviments que provoquen un col·lapse quan l’art vol aflorar. Si la Roma és capaç de fer més de vuitanta punts, veig un nou campió del Calcio.

Xiulets al Bernabeu

Escolte tertúlies culers preguntant-se amb sorna de què es queixa el Bernabeu, si volien a Mourinho. No, a Mou el volia Florentino, que és qui sembla no tenir projecte. El President prometia talent, i l’entrenador fitxat no és el millor camí per aconseguir-ho. El públic té raó.

El test

A les proves de nivell de les escoles d’idiomes els professors t’avisen, abans de l’examen, que les preguntes van en ordre de dificultat. Quan percebis que no saps les respostes, no continues, perquè aquell és el teu nivell. No siga que les encertes totes i aparentes un domini que no tens.

En la meua opinió, la victòria de l’Hercules al Camp Nou és semblant a la d’aquell alumne que, amb certes nocions i la sort de cara, contesta totes les preguntes de la prova de nivell i treu nota. Pot passar, però el més normal és que t’estavelles contra la realitat.

Segueix llegint...

Guardiola i Ibra

Llegeixo a @aprendeldeporte en Sportyou. Interessant però no ho compartisc perquè un líder dirigeix un grup, no a una persona. Ibra era un problema i Guardiola creia que l’havia de fer fora sí o sí. Crec que era una estratègia, no un error de càlcul.

Guardiola i Ibra

Llegeixo a @aprendeldeporte en Sportyou. Interessant però no ho compartisc perquè un líder dirigeix un grup, no a una persona. Ibra era un problema i Guardiola creia que l’havia de fer fora sí o sí. Crec que era una estratègia, no un error de càlcul.

Xavi Hernández, Pilota d'Or (i hola)

Feia temps que escrivia un bloc futbolístic en castellà. Ara, però, vull seguir amb el projecte però en català, idioma matern. És per això que, amb la nova temporada, que encare amb moltes ganes i poc temps, escriuré en català i ho traduiré al castellà. Ho faré sabent que a Internet allò que és bo, si és breu, és doblement bo. La secció 'En dos tweets' vol ser la millor prova. Comencem

La Pilota d'Or té amo per a mi: Xavi Hernández. Em sembla fantàstic que es premïi als millors de l'any -també ho ha estat- però és un crim que gent com Raúl es retirin sense este guardó, i al cervell del Barça li pot passar el mateix si no li'l donen ja.