Doncs marxa, collons

Fa uns anys un dels millors moments de la setmana era llegir a Valdano, els dissabtes a Marca. La seva defensa del bon futbol, de la dignitat i el gust del futbolista talentós, i de la humanitat en una professió portada a la irracionalitat total pels diners em donaven la sensació d'estar davant l'excepció positiva. Coherència en futbol, mare meua.

Si queden excepcions, Valdano ja no n’és una. El seu silenci davant l'agressió de Mourinho a Pedro León no és nou. Fa temps que està plegat als designis de Florentino Pérez, que el contracta, suposo, per humanitzar-se. No sé si ho aconsegueix, però que es menja al Valdano poeta, ho tinc claríssim.

La situació de l'argentí em sembla comparable a la de Zapatero. Pocs pensem que Valdano estiga d'acord amb estes agressions, i no pense que el President del Govern combregue amb la reforma laboral que li han imposat. Doncs marxa, collons.

Xiulets al Bernabeu

Escolte tertúlies culers preguntant-se amb sorna de què es queixa el Bernabeu, si volien a Mourinho. No, a Mou el volia Florentino, que és qui sembla no tenir projecte. El President prometia talent, i l’entrenador fitxat no és el millor camí per aconseguir-ho. El públic té raó.