dijous, 21 d’abril de 2011

Una proposta per l'anada de la Champions

Feia temps que no escrivia, però arriben els moments decisius de la temporada i no m'he pogut resistir.

Passat el pitjor de la decepció, toca intentar analitzar fredament la final de Copa del Rei i intentar esbrinar què fer per afrontar les semifinals de la Champions League. Sembla evident que, si estem davant d’una partida d’escacs, Mourinho ha agafat avantatge amb una mena de sortida de Defensa Índia de Rei, basada en uns primers moviments que permeten construir un mur defensiu sòlid de peons i un bon contraatac, obrint moltes possibilitats de sortida a peces com la reina i els alfils.

Els peons Pepe, Khedira i fins i tot Xabi Alonso, situats com un mur semblant a una defensa d’handbol molt a prop de la seua defensa, han sorprès a un Barça que s’ha quedat sense massa arguments. Fins i tot en la segona part, quan va millorar el joc culer, els jugadors decisius, Xavi, Iniesta i Messi, agafaven la pilota massa lluny de la porteria.

El Barça ha d’aconseguir enfortir el seu centre del camp, fent-ho de tal manera que no perjudique un joc atacant al que no es pot renunciar. Per mi hi ha una manera. Fa quasi tres anys, la selecció espanyola va imitar al Barça i va triomfar. Ara, al Barça li vindria bé copiar l’esquema amb que Del Bosque va fer campió un equip molt barcelonista.

Durant tot el Mundial, Del Bosque va renunciar a un davanter per guanyar consistència al centre del camp amb un doble pivot. Xavi i Iniesta jugaven com a falsos interiors, alliberats de les tasques defensives. Propose fer quelcom semblant. Amb Puyol recuperat, Mascherano pot formar amb Busquets un doble pivot de solidesa inqüestionable, amb Xavi i Iniesta flotant entre ells i la davantera, formada per Messi i Villa o Pedro.

Amb este nou sistema combatríem la superioritat física i numèrica del Madrid en el centre del camp, i a banda d’estar més segurs al darrere, en atac els marcatges individuals a Xavi i Iniesta podrien ser compensats per Busquets, que podria despenjar-se sense haver de mirar enrere, amb Masche vigilant.

La teoria sempre és molt bonica, després tot és molt més complicat. Però ací queda la proposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada