Una proposta per l'anada de la Champions

Feia temps que no escrivia, però arriben els moments decisius de la temporada i no m'he pogut resistir.

Passat el pitjor de la decepció, toca intentar analitzar fredament la final de Copa del Rei i intentar esbrinar què fer per afrontar les semifinals de la Champions League. Sembla evident que, si estem davant d’una partida d’escacs, Mourinho ha agafat avantatge amb una mena de sortida de Defensa Índia de Rei, basada en uns primers moviments que permeten construir un mur defensiu sòlid de peons i un bon contraatac, obrint moltes possibilitats de sortida a peces com la reina i els alfils.

Els peons Pepe, Khedira i fins i tot Xabi Alonso, situats com un mur semblant a una defensa d’handbol molt a prop de la seua defensa, han sorprès a un Barça que s’ha quedat sense massa arguments. Fins i tot en la segona part, quan va millorar el joc culer, els jugadors decisius, Xavi, Iniesta i Messi, agafaven la pilota massa lluny de la porteria.

El Barça ha d’aconseguir enfortir el seu centre del camp, fent-ho de tal manera que no perjudique un joc atacant al que no es pot renunciar. Per mi hi ha una manera. Fa quasi tres anys, la selecció espanyola va imitar al Barça i va triomfar. Ara, al Barça li vindria bé copiar l’esquema amb que Del Bosque va fer campió un equip molt barcelonista.

Durant tot el Mundial, Del Bosque va renunciar a un davanter per guanyar consistència al centre del camp amb un doble pivot. Xavi i Iniesta jugaven com a falsos interiors, alliberats de les tasques defensives. Propose fer quelcom semblant. Amb Puyol recuperat, Mascherano pot formar amb Busquets un doble pivot de solidesa inqüestionable, amb Xavi i Iniesta flotant entre ells i la davantera, formada per Messi i Villa o Pedro.

Amb este nou sistema combatríem la superioritat física i numèrica del Madrid en el centre del camp, i a banda d’estar més segurs al darrere, en atac els marcatges individuals a Xavi i Iniesta podrien ser compensats per Busquets, que podria despenjar-se sense haver de mirar enrere, amb Masche vigilant.

La teoria sempre és molt bonica, després tot és molt més complicat. Però ací queda la proposta.

Barcelonisme utòpic

Parlem clar, el que ha fet el Barça les dos temporades anteriors és una utopia. Jugar tant i tant bé i a més guanyar títols a dojo és difícilment repetible. Les utopies, per definició, no es compleixen. És per això que, tenint en compte el dit anteriorment i la personalitat de Guardiola, el model actual se sustenta sobre una fina capa que, malgrat aparentar ser duríssima, pot enfonsar-se en qualsevol moment.

Entre d’altres coses, perquè el barcelonisme tendeix a l’autodestrucció. No entrarem ací a valorar si Laporta és un lladre descarat o si darrere de Rosell hi ha un determinat partit o un altre. El que és inqüestionable és que, en el millor moment de la seua història, el Barça pot veure’s immers en una trama d’acusacions i tribunals. Bo no pot ser.

Llegir complet

Estupideses

Em resulta trist recórrer al vell tòpic que ve a dir que el futbol, com tot a la vida, no deixa de ser un estat d’ànim. Durant dos anys hem arribat a pensar que la màxima formava part d’un llibre acabat. Que quan Guardiola va iniciar el seu ‘best seller’ va oblidar aquest capítol. I això, en un club on se sol dir que passa una mosca i desestabilitza, és molt.

El barcelonisme va arribar a creure, per dies, que inclús podia generar estats d’ànim i que aquests podien ser decisius no només per anar a treballar amb un somriure sinó per empentar la pilota que no volia entrar. Parlem de la setmana prèvia a la tornada de la Champions League contra l’Inter.

En canvi, aquest inici de temporada al Barça sembla que l’afecten massa els estats d’ànims.

Llegir complet

PD: Malament, molt malament, pinten les coses per a Saragossa i Depor. No per empatar a casa o ser humiliat a Madrid, sinó per la imatge.

El test

A les proves de nivell de les escoles d’idiomes els professors t’avisen, abans de l’examen, que les preguntes van en ordre de dificultat. Quan percebis que no saps les respostes, no continues, perquè aquell és el teu nivell. No siga que les encertes totes i aparentes un domini que no tens.

En la meua opinió, la victòria de l’Hercules al Camp Nou és semblant a la d’aquell alumne que, amb certes nocions i la sort de cara, contesta totes les preguntes de la prova de nivell i treu nota. Pot passar, però el més normal és que t’estavelles contra la realitat.

Segueix llegint...

Guardiola i Ibra

Llegeixo a @aprendeldeporte en Sportyou. Interessant però no ho compartisc perquè un líder dirigeix un grup, no a una persona. Ibra era un problema i Guardiola creia que l’havia de fer fora sí o sí. Crec que era una estratègia, no un error de càlcul.

Guardiola i Ibra

Llegeixo a @aprendeldeporte en Sportyou. Interessant però no ho compartisc perquè un líder dirigeix un grup, no a una persona. Ibra era un problema i Guardiola creia que l’havia de fer fora sí o sí. Crec que era una estratègia, no un error de càlcul.