Doncs marxa, collons

Fa uns anys un dels millors moments de la setmana era llegir a Valdano, els dissabtes a Marca. La seva defensa del bon futbol, de la dignitat i el gust del futbolista talentós, i de la humanitat en una professió portada a la irracionalitat total pels diners em donaven la sensació d'estar davant l'excepció positiva. Coherència en futbol, mare meua.

Si queden excepcions, Valdano ja no n’és una. El seu silenci davant l'agressió de Mourinho a Pedro León no és nou. Fa temps que està plegat als designis de Florentino Pérez, que el contracta, suposo, per humanitzar-se. No sé si ho aconsegueix, però que es menja al Valdano poeta, ho tinc claríssim.

La situació de l'argentí em sembla comparable a la de Zapatero. Pocs pensem que Valdano estiga d'acord amb estes agressions, i no pense que el President del Govern combregue amb la reforma laboral que li han imposat. Doncs marxa, collons.

Ansietat

Gaizka Mendieta no passava pel seu millor moment. Era l’època del Barça de Van Gaal, en què el futbolista que havia triomfat al València jugava de carriler, amb tota la banda dreta per a ell. Era massa camp per a un jugador que no era ni molt menys el que havia sigut. Però Mendieta, que sempre confiava en ell mateix, reflexionava en veu alta sobre el seu mal moment. “És hora de passades fàcils, res d’arriscar”. Buscar confiança, vaja.

Llegir complet

P.D.: Responent a la prèvia alternativa, Atlético sí. I quina bona notícia per a la Lliga!

La prèvia alternativa: Atleti sí o no?

Bona jornada per comprobar fins a quin punt l’Atlético serà algú en aquesta Lliga. Després d’un inici molt atractiu, han tropessat en dos partits contra dos grans com Barça i València. Malgrat que Agüero és dubte i a casa contra el Saragossa, si es vol ser gran s’ha de guanyar.

Què cal exigir al Barça

Primer partit sense Messi: bon resultat i pitjor joc. Cal exigir més, però no s’ha d’oblidar que es juga sense el més desequilibrant del món. Hi ha rutines i infinits mecanismes que ara no funcionen. Sense el 10, s’ha d’exigir guanyar a l’Sporting, però no jugar igual de bé.

Ujfalusi com a oportunitat

La lesió de Messi com a oportunitat per demostrar que es pot. El Madrid ja ho va fer l’any passat al novembre. Cinc partits sense CR7, cuatre victòries i un empat, amb Higuaín estel·lar. És l’oportunitat de l’equip, de demostrar que hi ha vida més enllà. I de Bojan.

Fora de casa

Curiosament, l’anarquia, part fonamental de l’ADN matalasser, va condemnar a l’Atlético en el seu partit contra el Barça. Fins al segon gol de Piqué els marcatges individuals al centre del camp havien permès controlar als creadors blaugrana.

El Barça patia, però l’estratègia, ai l’estratègia tant menyspreada en ocasions, ha canviat el partit. Després del gol, l’Atleti es va anarquitzar, es va oblidar dels marcatges i de fixar a Xavi, Iniesta i Busquets. Un regal per al Barça, que hauria pogut golejar de no ser per la falta de punteria i les aturades d’un porter alt i àgil, qualitats normalment incompatibles.

Llegir l'article complet

Guanyar fora com a repte

Més enllà del Barça - Atleti, cal prestar atenció als partits de València i Vila-real. Tots dos han començat la temporada amb ambició -i resultats desiguals- però han de passar la prova del cotó, lluny de casa. D'això depenen les seves opcions de ser els grans animadors.