Em resulta trist recórrer al vell tòpic que ve a dir que el futbol, com tot a la vida, no deixa de ser un estat d’ànim. Durant dos anys hem arribat a pensar que la màxima formava part d’un llibre acabat. Que quan Guardiola va iniciar el seu ‘best seller’ va oblidar aquest capítol. I això, en un club on se sol dir que passa una mosca i desestabilitza, és molt.
El barcelonisme va arribar a creure, per dies, que inclús podia generar estats d’ànim i que aquests podien ser decisius no només per anar a treballar amb un somriure sinó per empentar la pilota que no volia entrar. Parlem de la setmana prèvia a la tornada de la Champions League contra l’Inter.
En canvi, aquest inici de temporada al Barça sembla que l’afecten massa els estats d’ànims.
Llegir complet
PD: Malament, molt malament, pinten les coses per a Saragossa i Depor. No per empatar a casa o ser humiliat a Madrid, sinó per la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada