Per evitar que em diguin oportunista i a risc d’equivocar-me i posar la pota fins al fons, crec que he de parlar de l’Inter de Benítez. Dic que em puc equivocar perquè el tricampió té unes individualitats que fan por.
Però no, no veig a Benítez fent història amb l’Inter. Cert és que partint de la temporada passada, en què Mourinho va aconseguir el tricampionat, ja pot quallar Benítez un any grandíssim que no farà oblidar el que ha fet el portugués.
No em vull quedar ací, vull anar més enllà. El que Benítez ha demostrat tant al València com al Liverpool és que el seu model futbolístic es basa en el control absolut sobre el jugador. Això, que té opcions de triomfar a equips de perfil baix, mor per si sol a conjunts que aspiren a guanyar lligues.
A Anglaterra ja s’ha vist que és incapaç de gestionar plantilles aspirants al màxim. Només va guanyar
Amb equips a priori molt millors i dissenyats per ell ha desfet el Liverpool i ha tirat centenars de milions d’euros a la brossa. Les acusacions de malbaratament a Guardiola em fan riure quan pense en Benítez.
L’aposta de Moratti encarcara els futbolistes, fent-los entrar en una espiral de preocupacions defensives i memorització de moviments que provoquen un col·lapse quan l’art vol aflorar. Si
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada