Una proposta per l'anada de la Champions

Feia temps que no escrivia, però arriben els moments decisius de la temporada i no m'he pogut resistir.

Passat el pitjor de la decepció, toca intentar analitzar fredament la final de Copa del Rei i intentar esbrinar què fer per afrontar les semifinals de la Champions League. Sembla evident que, si estem davant d’una partida d’escacs, Mourinho ha agafat avantatge amb una mena de sortida de Defensa Índia de Rei, basada en uns primers moviments que permeten construir un mur defensiu sòlid de peons i un bon contraatac, obrint moltes possibilitats de sortida a peces com la reina i els alfils.

Els peons Pepe, Khedira i fins i tot Xabi Alonso, situats com un mur semblant a una defensa d’handbol molt a prop de la seua defensa, han sorprès a un Barça que s’ha quedat sense massa arguments. Fins i tot en la segona part, quan va millorar el joc culer, els jugadors decisius, Xavi, Iniesta i Messi, agafaven la pilota massa lluny de la porteria.

El Barça ha d’aconseguir enfortir el seu centre del camp, fent-ho de tal manera que no perjudique un joc atacant al que no es pot renunciar. Per mi hi ha una manera. Fa quasi tres anys, la selecció espanyola va imitar al Barça i va triomfar. Ara, al Barça li vindria bé copiar l’esquema amb que Del Bosque va fer campió un equip molt barcelonista.

Durant tot el Mundial, Del Bosque va renunciar a un davanter per guanyar consistència al centre del camp amb un doble pivot. Xavi i Iniesta jugaven com a falsos interiors, alliberats de les tasques defensives. Propose fer quelcom semblant. Amb Puyol recuperat, Mascherano pot formar amb Busquets un doble pivot de solidesa inqüestionable, amb Xavi i Iniesta flotant entre ells i la davantera, formada per Messi i Villa o Pedro.

Amb este nou sistema combatríem la superioritat física i numèrica del Madrid en el centre del camp, i a banda d’estar més segurs al darrere, en atac els marcatges individuals a Xavi i Iniesta podrien ser compensats per Busquets, que podria despenjar-se sense haver de mirar enrere, amb Masche vigilant.

La teoria sempre és molt bonica, després tot és molt més complicat. Però ací queda la proposta.

És això el que volem?

Les golejades del Barça a l'Almeria i del Madrid a l'Athletic no han pogut arribar en millor moment. En ple debat sobre el repartiment dels ingressos televisius, els dos grans golegen sense miraments. Amb violència, exhibint tot el seu potencial, just abans del clàssic.

Com passa amb la crisi econòmica en la que el món està immers, la solució sembla passar per carregar la culpa sobre a la classe mitjana. Aquella que, al marge dels beneficis dels gegants, dóna vida a l'economia real, amb les petites empreses que ocupen a milers i milers de persones.

Llegir complet

Ressaca agredolça, derbi per remontar

La derrota del Vila-real contra el Barça deixa un sabor agredolç. Si bé les sensacions que van deixar els de Garrido són molt bones, el fet és que no es va sumar ni un punt, i que el derbi valencià del proper cap de setmana no deixa espai per als laments.

De portes enfora, el Vila-real s'ha guanyat el respecte dels seus competidors. Ningú més, segurament al món, pot jugar al Barça amb els seus mateixos arguments i complicar-li la vida. Això ho va veure tota Espanya, ja que el partit va batre rècords d'audiència. Els groguets 'agraden' perquè juguen bé i, fins ara, són els únics capaços no ja de fer ombra -impossible- sinó de tutejar als dos grans. El problema és que el bon cartell no dóna punts, i cal seguir sumant.

Llegir l'article sencer a El Banquillo Visitante

Preciado i el Barça - Vila-real

La roda de premsa de Manolo Preciado va ser espectacular. Li va cantar les quaranta a Mourinho com segurament mai ningú ho havia fet. D’entre tot el que li va dir, crec que hi ha una frase que per als mitjans ha passat un poc desapercebuda però que la gent que ha dedicat part de la seua vida a fer esport entendrà que pot fer més mal que res: “Aquí, primer que res, som esportistes”.

Llegir complet

El problema de Villa

El problema de Villa no és ni de falta d'encert, ni d'ansietat. Tampoc el seu joc és pitjor. El problema de l'asturià és que abans jugava al València i ara al Barça, és a dir, abans als telenotícies vèiem els gols i ara ho veiem tot. El que marca i el que falla. Benvingut!

Una reflexió sobre Bale

Aquesta ha estat la setmana de Gareth Bale. La setmana del seu segon partidàs contra l'Inter, dels cada vegada més insistents rumors d'interès per part del Madrid, de la notícia que va ser ofert a Txiki Begiristain per al Barça i el llavors secretari tècnic el va rebutjar.

Va arribar el dissabte i el seu Tottenham va perdre estrepitosament contra el Bolton per 4-2. Ell va estar correcte, sense destacar, tímid.

Llegir complet

Entrenador nou, victòria segura?

Entrenador nou, victòria segura. Així resa un dels tòpics futbolístics que menys s’acompleixen. A vore com li va al Màlaga a Cornellà. Curiosa trajectòria la dels andalusos: han aconseguit els seus 7 punts fora. L'Espanyol, se sap, ho guanya tot a casa. Seguir a: Álvaro Vázquez.